Ja l'any 3500 aC, els humans van començar a aplicar minerals de colors i pigments vegetals a les seves galtes i llavis amb finalitats cosmètiques. La pràctica es va originar amb els sumeris i va ser adoptada posteriorment pels egipcis, sirians, babilonis, perses, grecs i romans. Les mescles de fusta de colors, matèria vegetal, polpa de fruita i llard de porc s'emmagatzemaven en petits ampolles i s'utilitzaven per millorar els llavis. Al meu país antic, el cinabri tòxic s'utilitzava per tenyir els llavis de vermell. Els desenvolupaments posteriors van incloure barres de greix de colors, fetes amb sèu de vedella, cera i olis, embolicades amb paper prim; la capa exterior de paper es va treure abans de cada ús. Aquests productes eren coneguts col·loquialment com "embotits vermells". Els registres històrics indiquen que el 1895, existia a França un pintallavis vermell conegut com "Pomade en Baton", que contenia sèu de vedella i cera d'abella. En aquella època, els llapis de llavis eren normalment líquids o com una pasta i s'envasaven en petites caixes; Les formulacions sovint es basaven en carmí (derivats d'insectes cotxinilles) o solucions alcalines de carmí. El desenvolupament de colorants orgànics a finals del segle XIX, la introducció de l'eosina (tetrabromofluoresceïna) entre 1915 i 1920 i la invenció el 1929 del tub de pintallavis giratori va marcar l'inici de la formulació i producció de pintallavis modernes.

Amb l'evolució de la cosmètica, els tons de llapis de llavis, les formulacions i les funcions han experimentat canvis significatius. Els tons de llapis de llavis s'han convertit cada cop més en tendències, molt alineats amb els canvis en els pentinats de les dones, els colors d'esmalt d'ungles i la moda. En particular, l'ús recent de diverses pols perles i pigments tractats ha diversificat les paletes de colors i la textura millorada, fent que l'aplicació sigui més còmoda. D'acord amb les tendències més àmplies en cosmètica, el llapis de llavis continua prioritzant l'atractiu estètic alhora que incorpora funcions hidratants, nutritives i de protecció solar. La popularitat dels llapis de llavis transparents ha portat a la seva adopció per part d'alguns homes, i la dècada de 1990 va veure l'aparició de fórmules volàtils i resistents a la transferència. Els avenços en la formulació, les matèries primeres i els processos de fabricació continuen impulsant el creixement de la indústria del pintallavis.